Es pon el sol
el dia s'acaba
un nen plora.
El pare es pregunta
per on se li escolen els dies.
Una parella contempla una altra parella com s'abraça,
i es pregunten d'on treuen la traça per estimar-se amb tant d'estil.
Una dona amb sobrepès descobreix,
que quan entra a dins del mar,
deixa de ser una ballena,
i es converteix en una ballarina
que dansa sobre un vaixell de paper.
Una cambrera, avorrida com una espardenya,
trenca la rutina i vola amb dos plats d'espaguetis
fins a les dues persones amb més gana del món.
S'obre el llum i tots els papus se'n van corrents.
3 comentarios:
No sabia que també blogejaves amb els teus pensaments :-) Bo és saber-ho! Petons!
Ei Fes! k guai, jo també descobreixo el teu blog, estarem al cas del que ens vas deixant per qui.. una abraçada!!
'Vale' que el sol es pon i que el dia s'acaba, fesolet, però això va ser el 17 novembre del 2009 dC!... A veure si treballem una mica, conxo!!
Publicar un comentario