Inextricable
Relats de vora la pantalla
viernes, 5 de agosto de 2016
Ser Nen
martes, 26 de julio de 2011
De cine
miércoles, 9 de junio de 2010
Fotos
Gratuïta ha esdevingut la foto, de preu i d’ús, o millor dit, d’abús.
Japonesos som tots, dins i fora de casa, càmera en mà, sempre a punt de disparar.
Com si el temps es pogués parar !
Afany irrefrenable, vici conductual que sens dubte no cal.
Clic, clac. Posa’t aquí, ara més cap allà.
Regala’m un somriure, que la teva cara no m’agrada.
Mirarem l’àlbum i no entendrem on s’ha amagat la depressió.
És tant fàcil ser feliç per fora!
Espera, que la brisa acaba de fer vibrar una fulla. Això s’ha de filmar.
No importa poder gaudir del moment. El que cal és guardar-lo.
Com si la felicitat es pogués empaquetar.
Com si els records, mai s’haguessin d’esborrar.
martes, 17 de noviembre de 2009
Posta
el dia s'acaba
un nen plora.
El pare es pregunta
per on se li escolen els dies.
Una parella contempla una altra parella com s'abraça,
i es pregunten d'on treuen la traça per estimar-se amb tant d'estil.
Una dona amb sobrepès descobreix,
que quan entra a dins del mar,
deixa de ser una ballena,
i es converteix en una ballarina
que dansa sobre un vaixell de paper.
Una cambrera, avorrida com una espardenya,
trenca la rutina i vola amb dos plats d'espaguetis
fins a les dues persones amb més gana del món.
S'obre el llum i tots els papus se'n van corrents.
Paul Auster. El Palacio de la Luna
Intentaba separarme de mi cuerpo, eludir mi dilema fingiendo que no existia. Otros habían recorrido ese camino antes que yo, y todos habían descubierto lo que yo acabé descubriendo por mí mismo: la mente no puede vencer la materia, porque cuando se le pide demasiado, demuestra rápidamente que también ella es materia
martes, 3 de marzo de 2009
Indefectiblement
L’opulència del premi, un tractor de nova generació, propicià que es dediqués a l’afer amb afany. Durant dies, recorregué prats i boscos amb el propòsit de fer-se amb les millors plantes i flors. Després, preparà minuciosament la mescla..
El dia abans del concurs tastà la seva obra mestra: una deliciosa ratafia que el precipità, glop rere glop, a beure’n tota l’ampolla.
lunes, 6 de octubre de 2008
Lasciu
miércoles, 20 de agosto de 2008
Botifarra de pagès
que aquesta nit venen els reis mags
Però mama, no tinc son !
No podria quedar-me jo
a fer el galifardeu ?
De segur que m’enteneu,
doncs un infant també heu estat.
Ben intentat, menuda meva,
i comprenc la teva ànsia de voler
veure els portadors dels teus regals,
però has de saber,
que si et veuen amb els ulls oberts,
se’n tornaran xemeneia amunt.
Que vols els teus desitjos difunts?
No mare, ja me’n vaig cap dormir.
Que em voldries acotxar?
Sí petitona, ja ho saps que la marona
t’estima molt,
i vol que tinguis un bon despertar.
Dolços somnis té la nena.
Oh quina enveja
pensar en la il·lusió que tindrà demà
quan vegi tots els paquets.
Quin somni tant estrany!
Resulta que ja és gran
i demana als reis
de tornar a ser petita.
Aquest any la nena
ha demanat una gran pissarra
per poder jugar a fer de mestra.
Els reis s’entrebanquen al menjador
i fan un rebombori de ca l’ample.
La nena surt espantada del quarto,
I veu, esglaiada, a sa mare,
mentre intenta col·locar els regals.
S’han acabat els fanals !
La petitona s’ho ensumava,
però no tenia gens de ganes
d’acceptar que la màgia s’havia esfumat.
Mama, has matat els tres reis !!!
domingo, 17 de agosto de 2008
santa paciència
com un mula,
havia d’aguantar
cop de pal rere altre:
Els decrets dels marit,
les impertinències de la filla,
sentir-se transparent a les nits,
aguantar el mal humor dels matins,
ser menys important que la tele,
recollir les caques del gos,
pixar fora de test,
riure per no plorar,
plorar per no explotar,
explotar per no marxar de casa.
Fins que un dia s’entrebanca amb el diari
I llegeix una frase d’Edmund Burke:
Hi ha un moment límit
en el qual la paciència
deixa de ser una virtut.
Està a punt de fer les maletes i llargar,
fugir d’aquí i buscar un altre lloc.
Un marit que la mimi.
Uns filla que l’estimi.
Un gos que es cagui al jardí
Una vida que no es panseixi.
La seva amiga ja li deia:
“ets tu qui ha de decidir”.
De sobte, capgira el destí.
Aixeca el cap, mira el cel,
i es diu mentre el sol l’acarona:
“Ara veureu qui mana aquí”!
domingo, 1 de junio de 2008
Creació del blog
Li he buscat un nom. Dubte.
La primera paraula que vegi quan obri el diccionari.
Massa vulgar.
La segona.
Tampoc.
A veure... aquesta sembla interessant. Què deu voler dir?
Un significat porta a l'altre, també desconegut.
Perdut en un laberint de paraules.
Món inextricable.