Botifarra de pagès

Filleta, vés a dormir aviat
que aquesta nit venen els reis mags
Però mama, no tinc son !
No podria quedar-me jo
a fer el galifardeu ?
De segur que m’enteneu,
doncs un infant també heu estat.
Ben intentat, menuda meva,
i comprenc la teva ànsia de voler
veure els portadors dels teus regals,
però has de saber,
que si et veuen amb els ulls oberts,
se’n tornaran xemeneia amunt.
Que vols els teus desitjos difunts?
No mare, ja me’n vaig cap dormir.
Que em voldries acotxar?
Sí petitona, ja ho saps que la marona
t’estima molt,
i vol que tinguis un bon despertar.
Dolços somnis té la nena.
Oh quina enveja
pensar en la il·lusió que tindrà demà
quan vegi tots els paquets.
Quin somni tant estrany!
Resulta que ja és gran
i demana als reis
de tornar a ser petita.
Aquest any la nena
ha demanat una gran pissarra
per poder jugar a fer de mestra.
Els reis s’entrebanquen al menjador
i fan un rebombori de ca l’ample.
La nena surt espantada del quarto,
I veu, esglaiada, a sa mare,
mentre intenta col·locar els regals.
S’han acabat els fanals !
La petitona s’ho ensumava,
però no tenia gens de ganes
d’acceptar que la màgia s’havia esfumat.
Mama, has matat els tres reis !!!