Ser Nen

Més enllà de la mida, hi ha dues coses que diferencien els adults de nosaltres els nens.

La primera és que els grans són exageradament avorrits. I el més curiós és que semblen gaudir-ne, de l'avorriment. Posem per exemple la taula d'un restaurant. Es poden passar hores asseguts, un cop ja han acabat de menjar, només parlant. Tantes coses hi ha a dir? I no només això, sinó que per rematar-ho, obliguen als seus pobres fills a estar-se asseguts sense fer res al seu costat, en lloc de deixar-los campar a conèixer altres nens, córrer per sota les cames del cambrer, o treure's torraines del nas i menjar-les de ressopó.

Ni tan sols a l'estiu saben passar-s'ho bé. Posem per cas, a la platja. Hi ha algun lloc amb més infinites possibilitats? Pots esquitxar a la gent, mirar peixos de colors, deixar-te portar per les onades i embarrancar-te a la sorra com un dofí... O, si no et vols mullar, pots jugar a voleibol, demanar que t'enterrin, o fer castells medievals. I què fan els grans? Jeure, torrar-se al sol i perseguir els seus fills amb cremetes. I per això fins i tot s'han inventat un verb: "estiuejar".

Als grans el encanta fer servir paraules inflades només per presumir. I aquesta és precisament la segona diferència: mentre els nens simplement som, ells es preocupen només per allò que semblen. Si ets un desgraciat pocapena pots estar tranquil si la gent creu que ets feliç. Per un nen és just al revés. Plorarà als quatre mars fins que tothom el senti i aconsegueixi allò que vol. Tot plegat, ser nen va molt millor per estar content. Així doncs, com caram convencen als nens per fer-se grans?